En aquesta pàgina s'hi mostraran els artistes que s'hagin anat parlant durant el curs.
Oriol Maspons va néixer el 23 de novembre de 1928 i morí al 2013, a Barcelona. Suposà un gran canvi per al llenguatge fotogràfic dels anys seixanta i setanta. Va començar sent un simple amateur i aficionat de la fotografia, però gràcies a viatges a París i a la seva estança a Barcelona va conèixer a molts artistes que li servirien com a font d'inspiració per a les seves obres. Com vam veure en el Museu Nacional d'Art Contemporani de Catalunya, Oriol Maspons creia que la fotografia havia de tenir una utilitat. Va ser així com ell treballà per revistes, diaris, treballs personals, etc. en els que utilitzava la fotografia com a mitjà d'expressió. Solien aparèixer dones en posicions estranyes i sense expressió que són d'alguna manera revolucionaris, ja que cap altre fotògraf de la època pensava en aquest tipus d'idees.
*Degut a que no és un artista actual, no té portal web. Per tant, he posat l'enllaç del MNAC, ja que explica la seva vida breument i mostra algunes de les seves obres.
 |
| Retrat Elsa Peretti, Oriol Maspons, 1966 |
Va néixer al 1953 a la Coruña. Des de ben petit, Vari Caramés ja sentia una afició per l'art i començava a fer dibuixos, quadres, etc. Quan el seu pare li va regalar una càmera, ell començà a fer fotos a tot allò que veia i havia fet, fins que es va convertir en un fotògraf. Ell mateix es defineix com una persona que juga amb allò quotidià, intentant crear un significat ocult en les seves obres, que fan pensar i imaginar qualsevol cosa; Ni segueix els esquemes de les tendències i té una visió més interpretativa de la fotografia.
 |
| Nada(r); Vari Camarés, 2010 |
Joseph Nicéphore Niépce va néixer al 1765 i, tot i que quedi molt lluny respecte l'actualitat, ell va ser l'inventor de la fotografia i de la càmera de fotos, és clar. Va descobrir l'art de captar imatges al 1825, després de dur a terme uns especials teoremes i crear la màquina adequeada per a fer-ho. Com veiem en la fotogfrafia de sota, podem veure com es veu tot en mala qualitat, pixelat i en blanc i negre, que qualsevol diria que sembla una pintura moderna.
 |
| La taula parada;Joseph Niépce, 1827 |
Josef Sudek correspon també a un fotògraf del s. XIX i XX, que es caracteritza per fer fotos en blanc i negre de Praga, on ell vivia. Feia fotos als boscos, a les cases, als interiors i a qualsevol tipus de paisatge que ell volia. Va estudiar a Estats Units per formar-se com a fotògraf amb alguns companys.
 |
| Jardin de Straho; Josef Sudek, 1960 |
Saül Leiter va ser un fotògraf del segle XX que, des de jove, ja tenia interés per l'art, i deixà la carrera que estava estudiant a Pittsburgh, Estats Units, per anar a New York a estudiar art. Començà estudiant art abstracte, però quan va començar amb la fotografia, experimentà una mena de realisme que espressava sentiments amb escenes d'una vida estereotipada. Solia fotografiar en blanc i negre, tot i que més tard, en color. Per tant, ell és considerat un pioner de la fotografia en color.
 |
| Besant; Saül Leiter, 1954 |
Ella és una fotògrafa viva espanyola (d'Alacant) que treballava com a fotògrafa per a diaris, revistes i també feia treballs per a les ONGs. Al 2016 va començar a crear un treball fotògrafic més personal i ha publicat bastants llibres on s'hi mostren les seves creacions. Ella juga i experimenta amb la deformació de la realitat a través de la imatge: on qüestiona el llenguatge, la comunicació, etc. i trenca les parets de ficció-realitat.
 |
| The Afronauts; recull fotogràfic de Cristina de Middel, 2012 |
(No tinc accés a la web però la he posat)
Actualment, J. Fontcuberta és professor d'arts en universitats com Pompeu Fabra o Harvard, de Barcelona i Cambridge, respectivament. De nou, veiem com un fotògraf juga amb el concepte de Realitat i intenta posar en dubte la veritat que se li dona, d'una manera incondicional, a les imatges.
 |
| Animal; Joan Fontcuberta, 1987. |
Ell és un artista català que fa servir la fotografia com a mostra d'un paisatge que canvia i es transforma amb el pas del temps i de l'espai. No hi gaires referències biogràfiques d'Albert Gusi. Les seves col·leccions que es poden trobar per internet, per exemple, són un recull d'imatges que solen ser rues, o caminates, o festivals, en el que s'hi mostren escenes no gaire quotidianes, i com els paisatges pateixen una transformació, degut al moviment.
 |
| Del MAC al mar; Albert Gusi, 2015 |
Marcel·lí Antúnez va néixer als anys seixanta i és un artista reconegut mundialment per haver utilitzat la tecnologia en l'àmbit artístic, creant així la performance mecatrònica (robots amb formes reals).
 |
Protomembrana; Marcel·lí Antúnez, 2006
|
Pep Duran és un pintor, escultor i escenògraf català que està llicenciat en escenografia i que va treballar en diferents projectes escènics. També va fer diferents exposicions d'art i, arrel d'allà, es va centrar molt més en l'escultura, la creació plàstica i la construcció de l'espai. Ha estat conegut, però, per la seva exposició de Papers Adormits, que reuneix diferents obres de collage.
*No s'ha pogut una imatge del collage degut als drets d'autor*
Ell és un fotògraf que es basa en la imatge com a mètode propagandístic. Les retoca i les modifica per tal de que tinguin un to molt exagerat però més o menys verosímil. Martin Parr és un documentalista i fotoperiodista anglès. Va ser conegut per la seva exposició d'objectes Kitsch (glossari) en el Museu de Granollers.
 |
| Only human; Martin Parr, 2015 |
Ells dos són una parella que des de fa vint anys es dediquen a fer fotografies en blanc i negre. El seu treball es basa en la relació entre els éssers humans i el medi ambient. Fan servir tècniques com la pintura, el fotogravat, el collage, etc.
 |
| Flying Lessons; R&S Parkeharrison. |
Gilbert Garcín és un fotògraf francés que va començar a aficionar-se a la imatge a alta edat, però que no ha estat poc el seu recorregut artístic. Moltes de les seves obres hi apareix ell o la seva dona, fent referència a alguns mites clàssics. Ha publicat molts àlbums i realitzat moltes exposicions arreu de França.
|
| Le Charme de la Au-delà, Gilbert Gussi. |
No hi ha gaire sobre la seva biografia, però se sap que va néixer al 1958 a Madrid i que es va formar com a fotògraf en la Univesitat Complutense de Madrid. Va ser concedit al 2000 el Premi Nacional de Fotografia. Li agrada molt jugar amb la imatge i la combina amb altres per tal de crear peces que tenen un significat ocult, o no.
 |
Imagen sin título con un cactus pétreo / Chema Medoz
|
Bill Viola és un dels artistes del VideoArt més reconegut arreu de Catalunya i Estats Units. Va ser guardonat a un premi català internacional i la seva exposició que va ser vista és la que resideix actualment en la Pedrera, Barcelona. Sempre intenta tractar temes que afecten a tothom, com la vida, la mort, el pas del temps, la vellesa, etc.
 |
| Els màrtirs; Bill Viola, 2017 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada