OFF
Aquesta és la pàgina en la que es mostraran totes les activitats que es realitzen fora de l'aula ordinària d'audiovisuals.
Aquest és el document de la ressenya; les fotografies de sota són les partanyents a les explicades en el document.
Bloc de Gel fonent-se, de
ACTIVITAT 6. Sortida a la Fundació Miró.
Aquesta sortida va ser realitzada just fa una setmana a la Fundació Miró, a Barcelona. Vam visitar l'exposició temporal (la qual és la que hem de fer la ressenya) i l'exposició permanent.Aquest és el document de la ressenya; les fotografies de sota són les partanyents a les explicades en el document.
Bloc de Gel fonent-se, de
Sonakinatografia, error al <648>>, de Channa Horwitz.
ACTIVITAT 5. Sortida al CaixaFòrum.
Aquesta sortida va ser al Caixafòrum de Barcelona i, tot i que hi havia més exposicions nosaltres vam visitar l'exposició de "Caiguda Lliure" i la d'"Òpera; Passió, poder i política". Aquesta és la ressenya que s'ha hagut de fer sobre les dues exposicions.
ACTIVITAT 4. Sortida al Museu de Granollers.
Aquesta sortida va ser realitzada el passat 11 de novembre al Museu de Granollers, i allà vam veure diferents exposicions: "Afinitats"(de la qual en parlaré en la següent activitat), la Sala 2 (en la que es guarda el Retaule de l'església de St. Esteve), "Papers Adormits" (exposició de Pep Duran, la qual faig referència en el mot Collage, del glossari), "Per Durar" (el treball de més d’un centenar de dones que, durant les tres primeres setmanes de març de 2018 van participar en les feines de restauració dels arrebossats tradicionals en la concessió Allou-Sana, al poblat de Tangassogo _Tiébélé_, situat al sud de Burkina Faso) i "Space Dogs" (Exposició de Martin Par, fent referència a la gosa Laika que anà a la lluna i a l'estil kitsch _nombrat en el glossari_).
4. EXPOSICIÓ PERMANENT "AFINITATS".
En aquesta sala del museu, hem hagut, en parelles, de prendre el rol de comissaris de museu, que s'encarreguen de trobar relacions entre les peces de l'exposició. Juntament amb la Berta Garcia Garcia, hem escollit la col·lecció de conflicte.
La representació del conflicte. La representació del conflicte és present en la tradició artística des de sempre. No només la batalla en el sentit ortodox i narratiu de la pintura històrica, sinó també les formes modernes de mostrar l'hostilitat. Les difícils relacions humanes, el combat de gènere i la construcció del jo són objecte de la representació artística i de reflexió social i política. Obrir a debat la seva complexitat i mostrar aquests nous cànons del conflicte és també una tasca de l'art (nosaltres ens hem basat en agrupacions que ja estaven fetes, però les hem seleccionat nosaltres les imatges).
 |
| Quevedo Y Sueño, 1970; Orlando Pelayo (3). |
 |
| Teenager, 1997; Carles Congost (2). |
 |
| S/T, 1959; Joan Hernández Pijuan (3). |
Hem interpretat que el conflicte es troba en totes les tres imatges que es veuen a dalt: En la núm. 1, veiem com el conflicte es troba en el intern que va tenir O. Pelayo al pintar la obra, ratlles gordes pintades aleatòriament, que s'ajunten sobre una tela de blanc trencat; en la segona obra, veiem que el conflicte es troba en el masclisme que es veu en la parella: com el fotògraf interpreta a l'home com a llop que ataca; en la tercera, veiem que el conflicte retorna en el masclisme i el rol de la dona: com ella està amagada de la societat, quedant coberta per un conjunt d'elements domèstics, fent referència al càrrec el qual estan sotmeses.
ACTIVITAT 3. Sortida al Cinema Edison
Després d'haver vist la pel·lícula Yesterday al cinema Edison de Granollers, hem de fer una ressenya/anàlisi de la cinta.
3. ANÀLISI DE YESTERDAY.
La pel·lícula es col·loca dins del gènere de la comèdia musical i romàntica, i té un format comercial, ja que fa moltes referències (i per tant, propaganda) d'alguns artistes actuals.
2. Jack Malik (interpretat per Himesh Patel) és un jove músic que s'encarrega de cantar cançons en bars o festes poc reconegudes. Ell només rep l'ajuda i el suport de la seva "mànager" Ellie (Lily James), qui és professora de matemàtiques en una escola de secundària, el seu amic Rocky (Joel Fry), qui mostra un avantpassat amb les drogues i l'alcohol, tot i que té molt bona relació amb J. Malik, i dos amics seus que els hi agrada la seva música i l'acompanyen sempre que poden. Un dia, després de que ell hagués format part d'una fira infantil, tornant en bicicleta pateix un accident i un autobús l'aixafa, ja que totes les llums del planeta es van apagar durant quinze-vint segons. Malik queda amb greus ferides i cops a la cara i en el cos i només és la seva amiga Ellie qui el ve a veure i el cuida en l'hospital. Després d'això, ell descobreix que ni els seus amics ni la resta del món coneixen la banda de música els Beatles, i ell s'aprofita d'aquesta desgràcia per tal de fer-se amb les seves cançons, que si en els anys setanta fou un boom, ara també ho serien. Amb tot això, ell adquireix un èxit impressionant ja que el propi Ed Sheeran el contracta per a teloners dels seus actes. D'allà, ell adquireix una nova mànager, qui afirma que el portarà a la fama més famosa del món, a canvi d'abandonar els seus principis i la seva família, ja que s'hauria d'anar viure a Los Ángeles. Ell accepta i és així com poc a poc, veiem que aquest artista que abans era un no-res ara s'ha tornat una de les figures més famoses del Pop mundial (òbviament, el món no sap que ell és un simple plagiador que s'encarrega de retornar a la fama les cançons de la banda de pop anglesa, que han quedat inexistents per quasi tothom). Després d'una llarga evolució i de comèdia romàntica que succeeix entre Jack i Ellie, ell decideix dir, finalment, la veritat, afirmant que les seves cançons no són més que una còpia de unes cançons que ja van estar creades anteriorment, però que tothom, per raons desconegudes, les troba inexistents; aquest és el motiu pel qual tot el seu públic i la seva audiència, inclús la seva mànager, es posen en la seva contra. Després de tot el que ha passat, ara, Malik ja només té ganes de viure una vida feliç amb la seva esposa i els seus dos fills.
3. La pel·lícula presenta molts plans sencers o conjunts, ja que mostren el cos de la persona en la seva totalitat. Depenent del tipus d'escena i del moviment que aquesta tingui, la càmera es manté fixa o mòbil al llarg de la cinta. El film mostra sobretot colors 'forts', no gaire foscos, ja que la intenció és donar a entendre la fama i l'èxit d'un personatge, no pas crear escenes tètriques o de por. Presenta continuïtat al llarg de tota la cinta, tot i que va fent salts temporals, però sempre en ordre cronològic.
La pel·lícula està ambientada en l'actualitat, i moltes de les escenes han estat gravades en un plató, tot i que n'hi ha d'altres que s'han hagut de realitzar a l'exterior (tot i que no sabria argumentar si han estat fetes en un plató amb el croma i tot ben estudiat). Depenent de l'estatus o del poder d'una persona, la seva vestimenta varia, segons si és ric (com en el cas de la mànager, Ed Sheeran, Rocky i Malik en el seus temps de glòria, etc.) o forma part de la societat normal i corrent (com serien els amics de Malik, el seu poble i la seva gent...); Tot i així, no hi ha cap vestuari que surti fora de la normalitat, ni res extravagant ni cridaner, ni res. Com ja he dit, és una comèdia musical, cosa que implica que la banda sonora serà molt rica en cançons majoritàriament actuals i conegudes.
4. Un dels personatges que m'ha semblat més curiós i més interessant ha estat un secundari, que no se li ha donat gaire importància al llarg de la pel·lícula. Es tracta de Rocky, l'amic fidel del protagonista que va tenir un passat una mica tèrbol (relacionat amb les drogues i l'alcohol), però que, gràcies a la confiança que el protagonista li ha cedit, ha anat evolucionant al llarg de la pel·lícula (un personatge rodó). Veiem com al principi, ell era un més de la seva colla d'amics. Vestia roba massa informal i feia bromes masclistes i fora de lloc. Tot i així, la seva evolució, el fa convertir en un home responsable i encarregat, que ajuda al seu amic en tot moment a l'hora de prendre decisions.
5. Jo considero la última escena de la trama com la millor, ja que per fi dona a saber al món la veritat, i alhora mostra el caràcter i el comportament irós de la mànager. També dona desenllaç a la història d'amor que hi ha entre els dos protagonistes.
ACTIVITAT 2. Sortida a Panoràmic.
2. RESSENYA DE PANORÀMIC.
*Degut a la falta d'assistència (sortida a la Sala Fènix, Barcelona), aquesta ressenya serà reduïda.
INTRODUCCIÓ.
El Panoràmic és un festival que s'ha fet des del 2017, i que consisteix en exposicions que barregen la fotografia, el cinema i els nous llenguatges audiovisuals.
Panoràmic és la iniciativa presa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer, que compta amb l'ajuda de Joan Fontcuberta, així com diferents institucions granollerines i catalanes.
Panoràmic és la iniciativa presa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer, que compta amb l'ajuda de Joan Fontcuberta, així com diferents institucions granollerines i catalanes.
SOBRE L'EDIFICI.
El festival Panoràmic es troba en molts edificis de Granollers, com en el Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Museu de Granollers i el Cinema Edison, però trobem les exposicions concentrades en Roca Umbert. Com ja sabem, Roca Umbert fou una fàbrica tèxtil que, quan va ser abandonada, l'ajuntament va apostar per crear-hi un espai d'arts, amb moltes sales, cambres, etc. dedicades al teatre, a la música i a les exposicions artístiques en general.
SOBRE LES EXPOSICIONS.
Com ja s'ha mencionat, aquest festival manté la fotografia com a protagonista, tot i que també fa ús del cinema, el vídeo, etc. amb l'objectiu de visibilitzar la creació de les noves generacions que hi treballen (escoles de fotografia, de cinema...) tot i que també mostrar algunes obres d'autors reconeguts.
Gràcies a la web, hem pogut trobar unes quantes exposicions d'aquest festival, com The Afronauts (de Cristina de Middel), Moon (Andrés Hispano), Le Cose Che Si Vedono In Cielo (Ilaria Campioli), Les Llunes Dels Astrònoms: Representacions Des De 1610 Fins A 1910 (Lourdes Delgado), etc.
Alguns autors d'aquestes exposicions es troben a la pàgina d'aquest mateix blog, a Artistes.
ACTIVITAT 1. Sortida a Nau Bustik.
1.1. Exposició de fotografia 513m2.
1.1.1. La primera activitat tracta d'intentar copiar l'estil, l'estètica, etc. d'una fotografia o col·lecció vista durant l'exposició de fotografia. En el meu cas, jo vaig triar la col·lecció del senyor David Querol anomenada Blackout.
"La adaptación al cambio. Esta transición entre un estadio inicial y otro distinto que comporta un ajuste.
Inesperado y contundente, podría situarlo en un período de tiempo bastante concreto de mi vida, en el que sentí perder cualquier tipo de poder de decisión sobre lo que acontecía a mi alrededor, decepcionado por agravio comparativo añ recordar el período anterior cuando mi control era considerable.
De repente, las reglas del juego cambiaron y todo se volvió inestable.
Pasado aquel período, llegó la aceptación.
Siguiendo la memoria a través de lugares que ya no generan confianza, apreciando los daños que tanto cambio provocó."
La qualitat de la càmera del meu mòbil no va permetre fotografiar bé del tot les imatges de la paret, i hi ha ombres, males llums on no deuria.
1.1.2. He triat fer una fotografia com aquesta ja que crec que representa bé el pas de l'acceptació dels canvis: Si la porta s'obrís, deixaria veure en la seva totalitat les parts bones que té un canvi, i que donaria pas a acceptar-lo i a conformar-se amb aquest. He intentat copiar l'estil que té el fotògraf original (tons foscs al voltant d'una llum clara i blanca que s'il·lumina).
Per altra banda, aquí mostro les altres fotografies que han quedat descartades per motius que ja s'expliquen a sota de cada una de les fotos:
***
***
***
1.2.3. La tercera activitat consisteix en escollir una altra exposició i fer un remake, mantenint una mica la idea principal i jugant amb les mateixes tècniques, però a la teva manera.
En el meu cas, jo e escollit la exposició de Viktor Dolganov, titulada E.D.L.M./Éxtasis de la mucosa. Aquesta tracta sobre el tema dels somnis i del subconscient, i de tot allò que li desperta curiositat i li dona morbo (especialment sexuals). La col·lecció es basa en fotografies d'objectes que li desperten morbo, així com objectes que sol tenir somnis o malsons amb ells.
He intentat seguir una mica la idea principal, però no m'he anat més enllà; la meva "col·lecció" de fotos es basa sobre coses amb les quals somio o tinc malsons.
Per motius de la vida, m'he emocionat molt i m'he posat a fer unes quantes fotografies més del compte, que volia mostrar i que es troben en aquesta carpeta.
Totes les fotografies tracten de somnis i malsons que m'inquietaven tant ara com abans. Els somnis estan representats amb colors càlids i amb més saturació, mentre que tot allò que representen malsons estan editats i no surten de l'escala de grisos i colors freds.
PERSEGUIT. Sentir que tard o d'hora seràs atrapat és una sensació insuportable però bastant constant en els meus somnis. Un efecte de la càmera permet captar objectes en moviment, i aquesta mà tancada que intenta atrapar algú és com veig jo a tot qui em persegueix en els meus malsons.
***
SALVATGIA. La incertesa de conèixer que hi ha, què s'amaga enmig de tot. Aquesta fotografia està presa en un bosc, i s'aprecia la forma d'una gata enmig de tot. La imatge deixa molt a pensar, ja que tot i que es tituli salvatgia, tan sols es pot veure una gata tranquil·la i quieta enmig d'un bosc, però la qüestió es reprèn aquí: Un animal tan petit com ella, pot matar-te i menjar-te sense cap remordiment; això és salvatgia.
***
PASSAT. Somiar en aquells vells temps en els que tan sols eres un nen petit que no tenia preocupacions, ni vergonya, ni prejudicis és molt comú, ja que jo ho recordo com la millor part de la meva curta vida. La manera que vaig trobar més adient per explicar un fet tan natural com aquest, va ser fotografiant a l'ésser més petit que hi ha a ma casa: un petit gat de tres mesos, molt juganer, entremaliat i "rialler"; just com jo era de petit.
***
***
INCAPAÇ. No poder parlar ni veure és una de les coses que més por em fan. Si es dona alguna vegada cap cas com aquests significa que és alguna cosa greu. Majoritàriament, si en un somni només escolto les coses però no puc ni tan sols pensar, es converteix en un malson ja que ho prenc com signe de segrest, d'engabiament i de prohibició.
1.2. Art Urbà.
1.2.1. En la primera part de la sortida ens van mostrar un seguit de parets pintades, en representació de l'art urbà de Barcelona. Es mostren diferents artistes, i l'activitat consisteix en esmentar l'autor, l'any, el significat i la tècnica empleada a cada dibuix. 
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
1.2.2. La segona activitat consta de trobar tres artistes, obres d'art o qualsevol moviment artístic que tingui relació amb un dels murals exposats i explicats en l'activitat anterior.
En el meu cas, he triat l'últim de tots, en el que la majoria dels dibuixos hi ha persones sense rostre i colors freds. He relacionat aquest estil amb tres altres moviments culturals que m'han vingut al cap tan sols veure el dibuix.
Slenderman, una llegenda americana la qual tindria moltes representacions tant en llibres com en pel·lícules.
En la pel·lícula El viatge de Chihiro apareix un personatge secundari que no té rostre.
1.2.3. La tercera activitat consisteix en relacionar i explicar la relació que hi ha entre les tres peces artístiques i el mural triat de l'exposició d'art urbà.
L'exposició consistia en dibuixar a persones sense rostre, per tal de mantenir l'anonimat, però també cal reconèixer que manté una sensació freda i tètrica. És aquesta la raó per la qual les tres peces escollides tenen també relació amb la mort: Slenderman forma part d'un mite urbà que parla sobre la mort d'infants a través d'un cos humà sense rostre que va ser sotmès a experiments científics mortals; el fantasma Sense Cara del Viatge de Chihiro no representa la mort, sinó un esperit que apareix per ajudar però no és important. El fet de que mai ensenyi la seva cara sota la màscara o que mai parli és la incògnita que la relaciono amb els dibuixos sense cara. Finalment, la mòmia també compleix amb la característica de sense cara i, com que els cossos de la pintura també tenen una forma molt quieta i estàtica, m'ha estat fàcil reconèixer la pintura com persones momificades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada